Antecedents d’EDI-Net

S’estima que aproximadament el 40% del consum energètic mundial es produeix als edificis. Ja que els edificis normalment tenen una vida útil que supera els 100 anys, la millora de l’eficiència energètica del parc d’edificis existents hauria de jugar un rol principal en l’estratègia per reduir l’impacte del canvi climàtic a mitjà i llarg termini. Els gestors de les instal·lacions depenen dels sistemes de gestió d’edificis (BMS) per recollir dades sobre el rendiment dels edificis i el seu ús energètic per reduir-ne els costos de funcionament i manteniment, millorar-ne el confort i estalviar energia. Però l’ús del “big data” per aconseguir-ho requereix d’una formació significativa i d’un coneixement en profunditat d’un equipament i la seva historia. També requereix una inversió en tecnologies de la informació (IT) i en dashboards o anàlisis automatitzats. Si això se li afegeix una infraestructura antiquada, pressupostos reduïts i una experiència que es perd amb la rotació de personal, es fa evident que els gestors dels equipaments han d’afrontar un gran repte.

Històricament, hi ha hagut molt poca informació disponible sobre l’ús de l’energia als edificis públics d’Europa. Això està començat a canviar, gràcies, sobretot, a la generalització dels sensors barats i els comptadors intel·ligents, que permeten la recollida de les dades de consum energètic en temps real. El software per analitzar aquestes dades, però, és car. La regulació està ajudant a reforçar aquesta tendència, a l’intensificar-se la pressió dels governs locals de tota la UE sobre els propietaris dels edificis per que trobin una manera de reduir el seu consum energètic (Pacte d’Alcaldes, Directiva d’Eficència Energètica, etc). Mentre que l’anàlisi avançat de dades obre noves portes a la identificació d’àrees d’ineficiència i a la implementació d’iniciatives dirigides a l’estalvi energètic, les eines tècniques canvien ràpidament i s’han d’adaptar als objectius – i recursos disponibles – de les autoritats públiques. Aquesta tendència està fent les ciutats més intel·ligents, més eficients i útils. Però la millor estratègia no prové només de les dades, sinó també del compromís real amb els propietaris dels edificis, els seus usuaris i els responsables de la presa de decisions. La nostra innovadora proposta és, doncs, una estratègia orientada a l’usuari per tal d’utilitzar el “big data” per capacitar les autoritats públiques per compartir la seva experiència i implementar de manera més efectiva polítiques d’energia sostenible.